Naufragi imminent
«Dèiem ahir…»
Em sembla adient encapçalar l’article amb l’estoic exemple de de Fra Luis de
León en tornar a la càtedra de la Universitat de Salamanca, no perquè hagin
passat més de tres anys des de la meva darrera col·laboració a aquest diari, ni
evidentment, perquè hagi gaudit de l’hospitalitat inquisitorial de manera real
ni metafòrica, sinó perquè les coses segueixen igual que abans. Bé, igual no.
Pitjor. Molt pitjor. En el darrer article que vaig escriure, titulat “Climatologia
adversa”, aprofitava el fet extraordinari que un dimarts de setembre de 2009 el
cel enfurit hagués amollat 37.000 llamps a la zona de les Balears per fer una
anàlisi de la maltempsada que, amb la crisi econòmica, estàvem patint. Totes
les dades i pronòstics de les pitjors previsions han quedat més curtes que les
pensions dels jubilats. Si la situació semblava crítica, amb uns polítics
incompetents que havien perdut la brúixola i navegaven desconcertats, a mercè
de les ones de l’atur, el dèficit i la corrupció, sense saber quin rumb prendre
per sortir de la tempesta, ara estam a punt del naufragi.
Si
Zapatero no va ser capaç d’adreçar la proa ni de tapar les vies d’aigua, Rajoy,
no content amb batre el rècord de promeses electorals incomplertes, s’ha
obstinat en prendre mesures que, en lloc de fer surar la nau, l’han posada de
costat contra les ones: mig milió d’aturats més, el dèficit que no s’acaba de
corregir, escapçades duríssimes de drets i de sous... I, en lloc d’una mica d’esperança
per al futur, la promesa de més dolor. Com si el masoquisme fos la perversió
preferida dels espanyols.
El
pitjor, tanmateix, després d’un any de govern del PP és la sensació
d’injustícia permanent: rescat dels bancs, amnistia fiscal pels grans
defraudadors, indult de polítics corruptes i, enfront de la defensa
incondicional dels privilegis de rics i poderosos, retallar els drets laborals,
ofegar la sanitat i l’educació públiques i esmotxar les llibertats cíviques. La
nau cada cop fa més aigua. I ja sabem per la llei de Murphy (tot i l’atribució
errònia) que les coses que van malament...
No hay comentarios:
Publicar un comentario