El pit de Janet Jackson

El pit de la discòrdia

Miquel Àngel Vidal




Fa més de cinc anys Janet Jackson, la germana petita de Michael ─el rey del pop i de la cirurgia facial─, va tenir la feliç pensada de mostrar un pit a la seva actuació en directe a la final de la Superbowl. Es va posar una jaqueta de cuiro negre i, mentre cantava una cançó amb Justin Timberlake, aquest se li acostà i, amb poca traça, com aquell qui té pressa i va per feina, li pegà estirada a la part de dalt de la jaqueta i es quedà amb el tros de tela que custodiava el pit dret de la Jackson. La imatge del pit, amb una estrella de plata sobre el mugró, durà menys d’un segon. La CBS, que retransmetia l’esdeveniment, en adonar-se de l’escena, tot d’una canvià de pla. A pesar que gairebé ningú va ser a temps de veure res, tot el puritanisme nord-americà li va caure a sobre. La Comissió Federal de Comunicació va rebre 540.000 cartes de protesta per l’emissió de la fugaç imatge de la mama estelada. Les reaccions dels conservadors foren rabents i, escandalitzats perquè la cantant mostràs un pit durant poc més de mig segon, emprengueren una croada contra tan impúdica aberració. Com a conseqüència de tot l’aldarull la Comissió posà una multa de 410.000 euros a la CBS per violar les lleis de decència durant un espectacle públic. La Cort de Pennsylvania, fa prop d’un any, va retirar la multa a la televisió argüint que la cadena no podia fer-se responsable de les ganes que tenia la Jackson de mostrar la seva anatomia. Si la cosa hagués quedat així, es podria haver entès com una més de les extravagàncies d’aquest país que té un concepte tan intangible de la llibertat i tan restringit de la decència, però el Tribunal Suprem dels Estats Units no podia consentir que l’execrable falta quedàs impune, i ha exigit que es revisi aquesta sentència. És a dir, cinc anys després de no acabar de veure-li bé la mama a la cantant, el cas encara cueja i no hi ha perdó per a una ofensa tan descomunal.
La hipocresia és una de les actituds humanes que més em desconcerten. Em deman quants d’aquests 540.000 conservadors ─o dels membres del Tribunal Suprem─ han fet coses molt més immorals i pernicioses que mostrar un pit. Però si això no servís com argument, n’hi hauria d’haver prou en recordar que als EEUU ─com a qualsevol país occidental─ es permet a les televisions l’emissió de pel·lícules i documents que són una apologia de la violència, i fins i tot del sadisme més pur i dur. I si algú creu de veritat que veure el pit opulent d’una dona és més perjudicial que empassar-se en els telediaris les escenes de les tortures als soldats iraquians a Abu Ghraib convendria que s’ho fes mirar.

Publicat a Ultima Hora, 11-5-09.