Corrupció política

L’honestedat dels polítics

Miquel Àngel Vidal


La setmana passada, altres dos presumptes casos de corrupció. Un degoteig inacabable. Així com la crisi ha posat en evidència el nostre model econòmic, els casos de corrupció estan posant en qüestió una manera de fer política. Fa anys que patim la perversió del concepte de dedicació a la política. En lloc de la professionalització, s’ha fomentat l’oportunisme. Això ha provocat que molts dels qui s’han ficat dins un partit proper al poder no ho hagin fet amb vocació de servir al bé públic o amb la idea de millorar el país, sinó amb un objectiu més prosaic: grimpar i obtenir beneficis. No hi hagut cap gota d’altruisme en la seva actuació. Han identificat participació en la res publica amb guanys. Tot seguint aquestes premisses, individus sense gaire escrúpols hi han trobat recer: la política s’ha convertit en una manera eficaç de prosperar i treure profit. I ara patim les conseqüències d’aquesta distorsió moral.
Els escàndols es multipliquen i els implicats s’escapoleixen: parlen de judicalització de la política, d’atacs i persecucions, de connivència entre Fiscalia i Govern. Tot val llevat d’acceptar les culpes. És la tàctica d’eludir responsabilitats. Una part més de l’enquistament del sistema. Perquè la corrupció no és una novetat. Si ara arriben més casos als jutjats no es perquè abans no n’hi hagués, sinó perquè funcionaven millor els mecanismes de control i no es permetia que sortissin a la llum. Quedaven amagats com l’altra cara de la lluna. Cert és que aquesta impunitat anterior, segurament ha fomentat l’augment de malversació dels doblers públics en els darrers anys. I ara que ha esclatat, ho ha fet amb més virulència.
Vist així és fàcil caure en l’escepticisme més absolut i pensar que la política és un nieró de corruptes. Pitjor encara, uniformar i creure que tots els polítics són iguals. Tanmateix, no és cert. No tots els polítics són uns corruptes ni tots els partits tenen la mateixa propensió al clientelisme i a omplir-se les butxaques. Però si es vol que l’opinió pública tengui fe en el sistema i que no fiqui a tots els polítics dins el mateix sac, s’ha de canviar la manera de fer les coses. S’ha d’esmicolar aquesta concepció de lucre que tenen molts dels que es dediquen a administrar. Els polítics han de ser professionals preparats pels càrrecs que ocupen. Gent que no senti la temptació d’apropiar-se dels cabdals públics i enterrar-los a l’hort dins capses de Cola-Cao.
Per cert, tant la generosa aproximació dels populars a Unió Mallorquina compartint el victimisme de la “persecució política”, com la conciliació d’interessos en el macroprojecte de Son Baco, no ajuden gens a fortificar la creença en l’honestedat dels polítics.

Publicat a Ultima Hora (23-3-09)