INVENCIONS
Als set anys d’edat, Manel
Pons, jugant a la vorera d’un torrent va empènyer un nin que, després d’un
intent desmanyotat de recuperar l’equilibri, caigué a l’aigua. Malgrat els
esforços per treure’l, el nin s’ofegà. Quan trobaren el cadàver inflat i
moradenc surant plàcidament sobre la superfície, va jurar que l’amic, a pesar
de les seves advertències, s’havia llançat temeràriament a l’aigua. Mai no va
admetre haver-lo empès. Al cap d’uns anys, quan ja gaudia de gran prestigi com
a escriptor, si algú li recordava el succés, ell afirmava que ni tan sols hi
era present en escaure la desgràcia.
Una nit d’hivern, quan era vell
i la mort rondava a l’aguait, se li va aparèixer l’esperit del nin ofegat.
Manel li demanà perquè s’havia llançat al torrent. L’esperit va romandre una
estona en silenci com si rumiàs la resposta. Després acotà el cap i digué molt
fluix:
-Perquè tu poguessis viure amb
les teves mentides.
No hay comentarios:
Publicar un comentario