LA CADENA
Rep
una carta sense remitent. Conté una reproducció d’El triomf de la mort de
Brueghel i, al dors, una nota on se li comunica que ha de fer deu còpies
idèntiques i ha d’enviar-les a deu persones diferents; si no ho fa, es romprà
la cadena i això serà fatal per a ell; en cas de no continuar-la, se li
pronostica una mort violenta, probablement es trencarà el coll. Supersticiós
com és, escull a l’atzar nou noms de la guia telefònica, escriu les cartes i
les tramet. La número deu la reserva per al seu pitjor enemic. Durant tota la
nit la prepara a consciència perquè res no el pugui delatar.
De
bon matí s’espolsa la son i s’aixeca amb energies renovades. Desdejuna
esplèndidament, se’n va a la feina i oblida la carta. A la nit, quan torna a
casa, la veu damunt la taula i es maleeix per tenir tan poca memòria. Està
plovent, així que decideix que l’enviarà l’endemà. Se’n va al llit i s’adorm
tot d’una. Quan el despertador esqueixa la son, no acaba de deixondir-se. Es
fica a la dutxa, rellisca i cau. Dues hores després, la criada el troba assegut
a la banyera despullat i amb la mirada extraviada. S’ha trencat el coll.
No
ha intuït —ni tan sols sospitat— que el més aferrissat enemic seu no havia tingut
tan mala memòria com ell.
Distàncies curtes. Edit. Lleonard Muntaner, Palma : 2003.
No hay comentarios:
Publicar un comentario